dimarts, de setembre 12, 2006

Ferides que no es curen

Aquesta setmana surt publicada a la revista El Temps una entrevista realitzada per la periodista santboiana Gemma Aguilera a l’alcaldessa de Sant Boi Montserrat Gibert. L’alcaldessa, que no tornarà a ser-ho a les properes eleccions en ser substituida com a cap de cartell, parla de que actualment s’està estenent una nova manera de fer i entendre la política, amb un per important de l'aparell dels partits.

En una de les primeres respostes, Gibert deixa anar tal cosa com “Crec que a la política s’hi ha d’accedir a partir de projectes de base social, motivat per gent que t’empeny perquè siguis el seu representant. En canvi, ara prima més l’accés a la política per un treball dins dels partits”, en un clar atac al que ella considera una traició cap a la seva persona i el seu projecte per part de l’aparell socialista resident al carrer Nicaragua en conspiració amb l’agrupació del PSC a Sant Boi. Bé, només cal recordar la meravellosa interpretació que va fer de la traició a César en aquell vespre de teatre a Cal Ninyo, amb el que serà el seu substitut gairebé aixecant-se i marxant per al·lusions...

Caldria recordar-li a la senyora Gibert, però, que en el seu partit la manera de fer sempre ha estat la mateixa, donada la gran verticalitat que posseeix; i que en temps passats, quan se la va escollir a ella com a successora a dit, a mitja legislatura, d’en Xavier Vila, no es va queixar pas que això anés així. Però, Ai las! ara li toca a vostè marxar cap a casona...com piquen les ferides quan es tenen en pell pròpia, oi que si, Alcaldessa?

Benvinguts i benvingudes

Avui començo l'aventura d'aquest nou blog. Un blog en el que només pretenc expressar la meva visió personal sobre el món que m'envolta, ja sigui des de la política, els amics, els esports, el lleure o qualsevol altra cosa que a mi em pugui atraure l'atenció. Alhora espero que amb els vostres comentaris, crítiques i aportacions, m'ajudeu a construir una versió de la vida quotidiana més àmplia i més propera a la realitat. Espero que us hi sentiu a gust.

Salut, ètica i compromís.