Ferides que no es curen

Aquesta setmana surt publicada a la revista El Temps una entrevista realitzada per la periodista santboiana Gemma Aguilera a l’alcaldessa de Sant Boi Montserrat Gibert. L’alcaldessa, que no tornarà a ser-ho a les properes eleccions en ser substituida com a cap de cartell, parla de que actualment s’està estenent una nova manera de fer i entendre la política, amb un per important de l'aparell dels partits.

En una de les primeres respostes, Gibert deixa anar tal cosa com “Crec que a la política s’hi ha d’accedir a partir de projectes de base social, motivat per gent que t’empeny perquè siguis el seu representant. En canvi, ara prima més l’accés a la política per un treball dins dels partits”, en un clar atac al que ella considera una traició cap a la seva persona i el seu projecte per part de l’aparell socialista resident al carrer Nicaragua en conspiració amb l’agrupació del PSC a Sant Boi. Bé, només cal recordar la meravellosa interpretació que va fer de la traició a César en aquell vespre de teatre a Cal Ninyo, amb el que serà el seu substitut gairebé aixecant-se i marxant per al·lusions...

Caldria recordar-li a la senyora Gibert, però, que en el seu partit la manera de fer sempre ha estat la mateixa, donada la gran verticalitat que posseeix; i que en temps passats, quan se la va escollir a ella com a successora a dit, a mitja legislatura, d’en Xavier Vila, no es va queixar pas que això anés així. Però, Ai las! ara li toca a vostè marxar cap a casona...com piquen les ferides quan es tenen en pell pròpia, oi que si, Alcaldessa?