El catalanisme mesell...un cop més

Després de gairebé un mes anant de bòlit i sense poder actualitzar el bloc, hi ha hagut una notícia que ha fet despertar de nou les meves ganes d’expressar el que penso. I és que hi ha persones i col·lectius que no deixen de decebre’m mai, que no vol dir sorprendre’m.

Ahir vam assistir a una altra actuació penosa dels senyors de Convergència i Unió. Després de mostrar la seva cara més indesitjable amb la distribució del famós DVD en què criticaven el tripartit en general i Esquerra en particular per la seva suposada submissió al PSOE, el senyor Duran i Lleida va tornar a mostrar que el pacte que van signar Mas i Zapatero al gener d’enguany segueix vigent, i que no tenen cap recança en mostrar que estan disposats a pactar amb els socialistes espanyols (els catalans no hi pinten res) un futur Govern de la Generalitat.

Ahir, Convergència va retirar la seva esmena a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat adduint les bones paraules del ministre Solbes de que es renegociarà la inversió a Catalunya per altres vies. Vés per on, ara resulta que aquells que ens titllaven d’innocents al creure’ns les bones paraules del PSOE, han oblidat l’incompliment d’allò de “Pascual, aprobaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya”, entre d'altres coses i han acceptat deixar passar els pressupostos a canvi que els socialistes els deixin governar a Catalunya.

És per això que deia al començar que hi ha gent que no deixa de decebre’m per la indiginitat amb la que “defensen” els interessos de Catalunya, però que alhora no em sorprenen, si tenim en compte tots els episodis de submissió als diferents governs de l’Estat i als poders fàctics pel simple fet de conservar o, en aquest cas, recuperar el poder.

És curiós, d’altra banda, que els únics que respectem aquell Estatut que no vam votar per insuficient, siguem els independentistes d’esquerres. Aquesta gent que, alhora que no donem suport als pressupostos de l’Estat, demanem als diferents líders polítics que es pronunciïn sobre el dret a fer referèndums (inclós el d’autodeterminació) per part de la Generalitat. Resposta?El NO evident del PP, el NO submís del PSC i el silenci covard de les dues formacions que ens van acompanyar en la votació al Parlament, ara fa més de 20 anys, en què es reconeixia el dret a l’autodeterminació del poble català, CiU i ICV.

Per això i per molt més, hem de tenir clar que l’única garantia que el Govern de la Generalitat dependrà de Catalunya i que es continuaran fent polítiques al servei de les classes populars del nostre país és que Esquerra Republicana formi part d’aquest govern, per a convertir-lo en un veritable Govern catalanista i d’esquerres.

Perquè nosaltres si que, realment, parlem amb fets i no amb paraules.