dilluns, d’octubre 23, 2006

Espanyolitza...Si encara queda alguna cosa


Dissabte 21 d’octubre, 10:30 del matí. Al Carrer Lluís Castells hi ha una jornada de bàsquet al carrer. És una activitat molt interessant -organitzada pel Patronat Municipal d’Esports, juntament amb el Club Bàsquet Sant Boi i l’Associació Esportiva Club Natació Sant Boi- que pretén acostar la pràctica de l’esport de la cistella a tots els nens i joves que vulguin passar un dissabte al matí divertit.

Però tot i això, mentre ens dirigiem amb les JERC de Sant Boi a organitzar la nostra paradeta de campanya electoral, m’adono d’un fet massa habitual en les activitats organitzades per l’Ajuntament. El fil musical de l’activitat estava reproduint una cançó en castellà. Vaig pensar “deu ser casualitat” i vam seguir cap al mercat de la muntanyeta a repartir la nostra informació i a plantar una exposició amb les nostres propostes per a les eleccions de l’1 de novembre. Però en tornar a passar per davant de les desenes de joves que estaven jugant a bàsquet vaig tornar a sentir una cançó en castellà. Vaig optar per plantar-me una estona a analitzar si el que jo creia casualitat estava esdevenint la tònica i, efectivament, de 5 cançons consecutives, cap era en català.

Considero que l’equip de govern, que aprova mocions de suport al Correllengua i a d’altres activitats en pro de la llengua catalana, hauria de deixar de fer el paperina quan es tracta de publicar una notícia al Viure Sant Boi que els faci semblar catalanistes i, a l’hora de la veritat, no realitza cap acció al dia a dia que vagin en aquest sentit. Com si el bàsquet, malhauradament, no estigués prou espanyolitzat a Sant Boi gràcies a l’inefable ajuda de l’ex-conciutadà Pau...

Per cert, la paradeta de les JERC-Sant Boi va ser un èxit, ja que vam repartir més d'un miler d’octavetes i prop de 500 revistes i vam aprofitar per acostar-nos, un cop més, al jovent de la nostra ciutat traslladant-los les nostres propostes.

8 Comments:

At 11:47 p. m., Anonymous Anònim said...

T'aconsello que llegeixis la intervenció al ple d'avui de José Manuel González (Quart Tinent d'alcalde i President dels Patronats Municipals d'Esports i de Comunicació), en resposta a una pregunta feta pel PP sobre la final de bàsquet entre Espanya i Grècia. No té desperdici i, a més, és força aclaridor.
Felicitacions per l'èxit de la vostra "paradeta". Sento no haver-hi pogut anar.
Salut i força!

 
At 12:27 a. m., Blogger stent said...

Sant Boi és una plaça molt dura. Ànims!

 
At 10:30 p. m., Blogger Jabnia said...

Home Miquel... la veritat és que no considero massa rellevant el fet de que les cançons que "animaven" aquesta festa matinal fóssin en castellà. Trobo que el teu post s'hauria d'haver basat majoritàriament en explicar l'exit tan rotund de la vostra parada, i com a curiositat, que haguessis explicat lo de la música. Jo, que soc gran amant del món de la cançó opino que la música no té color, ni idioma... abraçades, i enhorabona per l'exit!

 
At 11:07 a. m., Anonymous Adrià "Izquierda" said...

Hola miquel, bé simplement era per saludar-te ja que he trobat el blog per casualitat. Espero que les coses vagin prou bé.Salut i espero que tingueu sort l'1 de Novembre i seny. Ja m'entens.

 
At 12:27 a. m., Anonymous Anònim said...

Quien me iba a decir....!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 
At 1:15 a. m., Blogger Daniel Mallén i Ruiz said...

Hola Miquel,

et tinc enllaçat des del dia que vas donar a conèixer que tenies bloc.

Una abraçada

 
At 11:22 a. m., Anonymous Jordi Puig i Martín said...

Per sort, vosaltres demostreu que lluitar val la pena, que no tot està perdut al Baix Llobregat, com alguns montillescos volen fer creure.

No deixarem que reinventin Catalunya.

Per cert, si no t'importa, al meu bloc hi afegiré un enllaç al teu.

 
At 12:49 p. m., Anonymous Anònim said...

També em vaig quedar amb el tema de les cançons. La importància de les cançons es que en els organitzadors de la mostra no hi va haber interés en compartir cançó en catalá. Realment molt trist i decebedor.
Malgrat aixó, es més important veure que les nostres places públiques no disposen d'espais encerclats a on cada dia la canalla pugui jugar a basket o altre esport. Exemples en tenim en altres indrets. Tots els pobles del Païs Basc i de Navarra, del nort i menys al nort, tenen frontons publics oberts.I a les pel.lícules americanes estem veient com el jovent "urbanita" té espais públics encerclats per jugar. Pot ser una política esportiva i urbanistica adient faria molt mes per acostar als joves a l'esport i al basket en particular. Molt económica per cert. Sigui aprofitant les places i/o aprofitant els espais lliures d'escoles i instituts.Questió d'imaginació (no cal gaire). El demés son ganes de fer volar coloms bonics per que la galeria electoral en gaudeixi.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home