dijous, de novembre 30, 2006

L’autèntica matèria grisa.


Avui, tot llegint diversos retalls de premsa sobre la composició del govern, es va complint una expectativa que tenia i que, sincerament, esperava amb totes les meves forces. Es tracta de la composició interna dels departaments, de la designació d’algunes de les secretaries generals que s’han filtrat avui a la premsa (no n’aprendrem mai...).

A banda de disposar dels dos líders del partit, en Carod i en Puigcercós com a consellers del govern, i a banda també de la Carme Capdevila i en Josep Huguet; a grans trets van a parar als departaments del govern amb consellers designats per Esquerra persones de gran perfil polític com Carme Porta, secretària de la dona del partit i exdiputada al Parlament pel Baix Llobregat; Jaume Oliveras, secretari de política municipal, regidor a l’Ajuntament de Barcelona i Vicepresident de la Diputació; Teresa Aragonès, secretaria de formació i diputada pel Maresme, Oriol Amoròs, President d’Esquerra Barcelona i diputat...i una llarga llista de noms que, de ben segur, ho donaran tot per fer que aquest govern faci el que ha de fer, governar, i ho faci bé.

I és que es referma el què ja vaig comentar en el post sobre la constitució del Govern d’Entesa. Esquerra aposta per dotar els seus departaments amb l’autèntica matèria grisa del partit, per fer que això tiri com ho ha de fer, perquè el que volem fer és governar, és millorar les condicions de vida de la majoria, i això només s’aconsegueix si qui hi ha gestionant les polítiques públiques té clar quin projecte de País, a llarg termini, tenim. I la gent d’Esquerra, no en tingueu cap dubte, ho tenim clar.

La preocupació d’alguna gent podria venir en dir...i el partit què?Jo crec que no cal patir. Aquest partit, per sort, està dotat de grans quadres polítics que són capaços de fer rutllar la maquinaria interna sense problemes, com ja vénen fent des de fa anys. Persones com en Xavier Vendrell, en Josep Vall, la Pilar Albiol, l’Uriel Bertran, o la dona de la qual estic “enamorat” des que la vaig conéixer per la seva integritat com a persona, l’Anna Simó, entre d’altres, es mantindran al peu del canó per fer que el partit i el grup parlamentari no redueixin la seva velocitat ni un sol metre per segon, per afrontar els reptes que se’ns presenten en el futur més immediat: les eleccions municipals, garantir el creixement sostingut del partit, la incorporació de noves fornades de quadres, entre molts d’altres.

Per últim, i no per això menys important, les JERC escollirem aquest dissabte el que serà Secretari General de Joventut. Tot i que ja s’ha filtrat a alguns diaris, per respecte a l’estructura interna de l’organització no en parlaré en aquest post i esperaré a fer-ho més endavant, quan ja estiguem treballant, de forma més directe que mai, en les polítiques que afecten directament al jovent d’aquest País.

Amb tots aquests moviments hi ha una cosa que no se’ns escapa i que ens ha d’omplir d’orgull. Les JERC tornarem a tenir diputat al Parlament de Catalunya per segona legislatura consecutiva. En aquest cas serà en Pere Aragonès, el nostre Portaveu Nacional. Des d’aquí només voldria felicitar-lo i desitjar-li molta sort i ànims.

Salut, ètica i compromís.

divendres, de novembre 24, 2006

Traspàs de la RENFE ja!

No cal dir gran cosa...Hi ha gent que desqualifica les seves opcions per si soles i que referma més les nostres teories.

Cliqueu aquest enllaç i escolteu

Ernesto del Moral, portaveu de RENFE al programa d'en Clapès


Salut, ètica i compromís

PS: Tot i saber que és una broma...oi que ens ho podriem creure i ningú s'estranyaria que això fos veritat?

dilluns, de novembre 06, 2006

Visca la Terra i amunt l'Esquerra!


Després d’uns quants dies de forta convulsió política, avui tot sembla que torna a la tranquilitat i a l’estabilitat, un cop els pactes de govern estan ja mig tancats. De fet, és el que aquest País necessita. Durant aquests dies no he fet valoracions electorals perquè no he disposat de massa temps, però aquí exposaré en part el que ja pensava el dia després de les eleccions i que s’ha refermat amb el que ha passat entre ahir i avui.

1- Amb les eleccions Esquerra va consolidar el votant d’esquerres. És a dir, vam perdre la no poc important xifra de 130000 vots, però vam mantenir-nos per sobre la vintena de diputats que fa tres anys vam assolir després d’uns quants atravessant el desert. I el manteniment ve donat de les zones menys proclius a donar-nos el seu suport. El manteniment ve donat gràcies a la crescuda en barris com Camps Blancs i Casablanca a Sant Boi o Can Serra i Pubilla Casas a l’Hospitalet, barris de classe purament treballadora i provinent de la immigració espanyola dels anys del franquisme. El creixement en llocs com aquests té un doble valor per a nosaltres. L’un, perquè és el reconeixement a la feina feta a nivell local en aquests barris i l’altre perquè demostra que l’estratègia de l’esquerra nacional està calant allà on vam definir estratègicament que havia de fer-ho.

2- Convergència i Unió, a banda d’obtenir uns resultats pèssims tenint en compte la duresa de la campanya que va fer (en Madí ja es pot anar buscant feina al Top Manta, a veure si pot col·locar tots els DVD’s que li han sobrat...), va preferir optar primer per buscar un acord amb Madrid per garantir-se la tornada al govern que no optar per un acord teixit realment a Catalunya. Així doncs que ningú ens parli de qui són catalans i qui no. Prefereixo fer President de Catalunya un espanyol de condició, de naixement, que no pas un espanyol per convicció, per decisió pròpia com l’Arturo.

3- La sociovergència no era el millor escenari per a l’esquerra independentista ni, molt menys encara, per al País. Sota els peus d’un govern format pels dos partits del règim no hi creixeria, igual que sota els peus d’Atila, ni l’herba. Nosaltres estariem a l’oposició, si, però ni com a primer partit ni com a res, ja que ens esborrarien del mapa i aquest país estaria menjant merda durant molts i molts anys.

4- Només amb això ja en tindria prou per a aplaudir la decisió de l’Executiva Nacional d’Esquerra d’optar de nou per un acord amb PSC i ICV, d’optar per una Entesa Nacional pel Progrés. Perquè deixa a l’estacada els regionalistes de CiU (cosa que personalment em fa molt feliç) i perquè segueix amb l’estratègia de construcció de l’esquerra nacional, d’articulació d’una majoria social cap a la Independència i el Socialisme. Però a banda d’això, estic convençut que aquest acord permetrà que es governi aquest País i que es faci bé, mirant pels interessos de la majoria. Això serà possible si des d’Esquerra posem tota la matèria grisa del partit al govern. No confio excessivament en els socialistes, i és normal, però estic convençut que amb els nostres dos pesos pesants al capdavant del govern, en Carod i en Puigcercós, aquest govern farà avançar el País cap a les cotes més altes de benestar que s’hagin viscut mai.

5- Per últim, considero que l’aparició dels Ciutadans d’en Boadella i companyia no farà sinó accentuar la confrontació Catalunya – Espanya i generarà, cada dia que obrin la boca, més adhesions al projecte independentista que qualsevol dels governs d’Aznar.

Així doncs, s’obre una legislatura d’oportunitats. Oportunitats per a gestionar les polítiques d’aquest País de la millor forma que sabem fer-ho, amb dedicació i esforç i amb les idees ben clares. Però oportunitats també per a fer créixer dia rere dia el projecte de l’esquerra independentista que, políticament, representem Esquerra Republicana i les JERC.


Salut, ètica i compromís!