dilluns, de novembre 06, 2006

Visca la Terra i amunt l'Esquerra!


Després d’uns quants dies de forta convulsió política, avui tot sembla que torna a la tranquilitat i a l’estabilitat, un cop els pactes de govern estan ja mig tancats. De fet, és el que aquest País necessita. Durant aquests dies no he fet valoracions electorals perquè no he disposat de massa temps, però aquí exposaré en part el que ja pensava el dia després de les eleccions i que s’ha refermat amb el que ha passat entre ahir i avui.

1- Amb les eleccions Esquerra va consolidar el votant d’esquerres. És a dir, vam perdre la no poc important xifra de 130000 vots, però vam mantenir-nos per sobre la vintena de diputats que fa tres anys vam assolir després d’uns quants atravessant el desert. I el manteniment ve donat de les zones menys proclius a donar-nos el seu suport. El manteniment ve donat gràcies a la crescuda en barris com Camps Blancs i Casablanca a Sant Boi o Can Serra i Pubilla Casas a l’Hospitalet, barris de classe purament treballadora i provinent de la immigració espanyola dels anys del franquisme. El creixement en llocs com aquests té un doble valor per a nosaltres. L’un, perquè és el reconeixement a la feina feta a nivell local en aquests barris i l’altre perquè demostra que l’estratègia de l’esquerra nacional està calant allà on vam definir estratègicament que havia de fer-ho.

2- Convergència i Unió, a banda d’obtenir uns resultats pèssims tenint en compte la duresa de la campanya que va fer (en Madí ja es pot anar buscant feina al Top Manta, a veure si pot col·locar tots els DVD’s que li han sobrat...), va preferir optar primer per buscar un acord amb Madrid per garantir-se la tornada al govern que no optar per un acord teixit realment a Catalunya. Així doncs que ningú ens parli de qui són catalans i qui no. Prefereixo fer President de Catalunya un espanyol de condició, de naixement, que no pas un espanyol per convicció, per decisió pròpia com l’Arturo.

3- La sociovergència no era el millor escenari per a l’esquerra independentista ni, molt menys encara, per al País. Sota els peus d’un govern format pels dos partits del règim no hi creixeria, igual que sota els peus d’Atila, ni l’herba. Nosaltres estariem a l’oposició, si, però ni com a primer partit ni com a res, ja que ens esborrarien del mapa i aquest país estaria menjant merda durant molts i molts anys.

4- Només amb això ja en tindria prou per a aplaudir la decisió de l’Executiva Nacional d’Esquerra d’optar de nou per un acord amb PSC i ICV, d’optar per una Entesa Nacional pel Progrés. Perquè deixa a l’estacada els regionalistes de CiU (cosa que personalment em fa molt feliç) i perquè segueix amb l’estratègia de construcció de l’esquerra nacional, d’articulació d’una majoria social cap a la Independència i el Socialisme. Però a banda d’això, estic convençut que aquest acord permetrà que es governi aquest País i que es faci bé, mirant pels interessos de la majoria. Això serà possible si des d’Esquerra posem tota la matèria grisa del partit al govern. No confio excessivament en els socialistes, i és normal, però estic convençut que amb els nostres dos pesos pesants al capdavant del govern, en Carod i en Puigcercós, aquest govern farà avançar el País cap a les cotes més altes de benestar que s’hagin viscut mai.

5- Per últim, considero que l’aparició dels Ciutadans d’en Boadella i companyia no farà sinó accentuar la confrontació Catalunya – Espanya i generarà, cada dia que obrin la boca, més adhesions al projecte independentista que qualsevol dels governs d’Aznar.

Així doncs, s’obre una legislatura d’oportunitats. Oportunitats per a gestionar les polítiques d’aquest País de la millor forma que sabem fer-ho, amb dedicació i esforç i amb les idees ben clares. Però oportunitats també per a fer créixer dia rere dia el projecte de l’esquerra independentista que, políticament, representem Esquerra Republicana i les JERC.


Salut, ètica i compromís!

4 Comments:

At 10:35 p. m., Anonymous Jo Mateixa said...

Completament d'acord Miquel, ets gran tio, ets gran!!!!

 
At 9:07 p. m., Blogger Plam said...

oh oh oh, tens blog! Això em passa per passar tant de la Jerc. Bé, no he llegit el teu post, però ja et dic ara que, tot i ser militant, em sembla una puta merda el pacte amb el PSOE. El document que he rebut avui al correu, enviat per la "Permanent", defensant el pacte no m'ha convençut en absolut.

Vinga Miquel, salut i visca la cohesió social per avançar cap a la cohesió nacional per avançar cap a la independència.

 
At 10:57 p. m., Anonymous Anònim said...

Ho ets burro o ens vols enganyar, entesa nacional? hahahaha serà entesa regional.

 
At 4:39 p. m., Anonymous desfilosofant said...

Completament d'acord amb tu, Miquel.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home