Esquerra, l’únic vot útil catalanista i d’esquerres

Durant la campanya tots els partits intenten capitalitzar el vot útil. Alguns ho han intentat des de la por i les proclames apocalíptiques. CiU ho ha exemplificat a través del DVD i del discurs de salvadors de la pàtria. El PSC i ICV han fet un discurs de polítiques socials, com si aquestes fossin gratuïtes i no depenguessin de la nostra capacitat d’autogovern. Esquerra continua essent l’únic partit que fonamenta la construcció nacional de Catalunya en el fet de continuar impulsant un programa ambiciós en polítiques socials. Aquells que aixequen una sola bandera (social o nacional), haurien de plantejar-se la coherència del seu discurs i, per tant, la utilitat del seus vots.

Podem considerar nacionalistes (CiU) aquells que són valents a Catalunya però porucs a Madrid defensant els nostres interessos? Els mateixos que firmaren d’amagat a la Moncloa la retallada de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Els mateixos que han aprovat la segona retallada: l’incompliment del nou Estatut als Pressupostos de l’Estat, renunciant als 1.000 milions d’euros que s’haurien d’invertir de més a Catalunya el 2007. Els mateixos que necessiten anar al notari per dir que no pactaran amb el PP. Perquè, de fet, són els promotors que Aznar es consolidés a la Moncloa.

Podem considerar d’esquerres i progressistes (PSC) aquells que avantposen els interessos d’Estat a la necessitat d’un millor finançament i de més polítiques socials pels seus conciutadans d’Hospitalet, Cornellà o Sant Boi ? Els mateixos que estan postposant la reforma d’un nou finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) fins el 2009 per tal que no interfereixi en el calendari electoral del PSOE. Els mateixos que han impulsat una reforma de l’IRPF que consolida el model fiscal del PP: deduccions per a la compra d’habitatge però CAP incentiu pel lloguer.

Podem considerar una alternativa (ICV) a qui ho aprova tot amb displicència o silencis còmplices per por a represàlies? Els mateixos que aprovaren el pacte Mas-ZP sobre l’Estatut sense ni tant sols haver-se llegit el text de l’acord. Els mateixos que han renunciat a diferenciar-se dels partits majoritaris per a no fer massa soroll. Perquè saben que el silenci és electoralment rendible, encara que no siguin coherents amb els seus principis.

Esquerra ha estat l’únic partit que ha estat un partit de govern en favor de la majoria, lluitant contra els interessos dels monopolis quan ha fet falta, apostant per una oficina antifrau que augmenti la transparència de la política catalana i plantant cara a Madrid sense considerar interessos partidistes.

Només hi ha un vot útil de debó. El vot a aquells que defensarem els interessos dels treballadors i treballadores d'aquest país i que ho farem sense tenir les mans lligades a res ni a ningú, perquè no depenem de ningú més que dels nostres militants, simpatitzants i votants. Esquerra és l'únic vot útil.

Salut, ètica i compromís!

Espanyolitza...Si encara queda alguna cosa

Dissabte 21 d’octubre, 10:30 del matí. Al Carrer Lluís Castells hi ha una jornada de bàsquet al carrer. És una activitat molt interessant -organitzada pel Patronat Municipal d’Esports, juntament amb el Club Bàsquet Sant Boi i l’Associació Esportiva Club Natació Sant Boi- que pretén acostar la pràctica de l’esport de la cistella a tots els nens i joves que vulguin passar un dissabte al matí divertit.

Però tot i això, mentre ens dirigiem amb les JERC de Sant Boi a organitzar la nostra paradeta de campanya electoral, m’adono d’un fet massa habitual en les activitats organitzades per l’Ajuntament. El fil musical de l’activitat estava reproduint una cançó en castellà. Vaig pensar “deu ser casualitat” i vam seguir cap al mercat de la muntanyeta a repartir la nostra informació i a plantar una exposició amb les nostres propostes per a les eleccions de l’1 de novembre. Però en tornar a passar per davant de les desenes de joves que estaven jugant a bàsquet vaig tornar a sentir una cançó en castellà. Vaig optar per plantar-me una estona a analitzar si el que jo creia casualitat estava esdevenint la tònica i, efectivament, de 5 cançons consecutives, cap era en català.

Considero que l’equip de govern, que aprova mocions de suport al Correllengua i a d’altres activitats en pro de la llengua catalana, hauria de deixar de fer el paperina quan es tracta de publicar una notícia al Viure Sant Boi que els faci semblar catalanistes i, a l’hora de la veritat, no realitza cap acció al dia a dia que vagin en aquest sentit. Com si el bàsquet, malhauradament, no estigués prou espanyolitzat a Sant Boi gràcies a l’inefable ajuda de l’ex-conciutadà Pau...

Per cert, la paradeta de les JERC-Sant Boi va ser un èxit, ja que vam repartir més d'un miler d’octavetes i prop de 500 revistes i vam aprofitar per acostar-nos, un cop més, al jovent de la nostra ciutat traslladant-los les nostres propostes.

El catalanisme mesell...un cop més

Després de gairebé un mes anant de bòlit i sense poder actualitzar el bloc, hi ha hagut una notícia que ha fet despertar de nou les meves ganes d’expressar el que penso. I és que hi ha persones i col·lectius que no deixen de decebre’m mai, que no vol dir sorprendre’m.

Ahir vam assistir a una altra actuació penosa dels senyors de Convergència i Unió. Després de mostrar la seva cara més indesitjable amb la distribució del famós DVD en què criticaven el tripartit en general i Esquerra en particular per la seva suposada submissió al PSOE, el senyor Duran i Lleida va tornar a mostrar que el pacte que van signar Mas i Zapatero al gener d’enguany segueix vigent, i que no tenen cap recança en mostrar que estan disposats a pactar amb els socialistes espanyols (els catalans no hi pinten res) un futur Govern de la Generalitat.

Ahir, Convergència va retirar la seva esmena a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat adduint les bones paraules del ministre Solbes de que es renegociarà la inversió a Catalunya per altres vies. Vés per on, ara resulta que aquells que ens titllaven d’innocents al creure’ns les bones paraules del PSOE, han oblidat l’incompliment d’allò de “Pascual, aprobaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya”, entre d'altres coses i han acceptat deixar passar els pressupostos a canvi que els socialistes els deixin governar a Catalunya.

És per això que deia al començar que hi ha gent que no deixa de decebre’m per la indiginitat amb la que “defensen” els interessos de Catalunya, però que alhora no em sorprenen, si tenim en compte tots els episodis de submissió als diferents governs de l’Estat i als poders fàctics pel simple fet de conservar o, en aquest cas, recuperar el poder.

És curiós, d’altra banda, que els únics que respectem aquell Estatut que no vam votar per insuficient, siguem els independentistes d’esquerres. Aquesta gent que, alhora que no donem suport als pressupostos de l’Estat, demanem als diferents líders polítics que es pronunciïn sobre el dret a fer referèndums (inclós el d’autodeterminació) per part de la Generalitat. Resposta?El NO evident del PP, el NO submís del PSC i el silenci covard de les dues formacions que ens van acompanyar en la votació al Parlament, ara fa més de 20 anys, en què es reconeixia el dret a l’autodeterminació del poble català, CiU i ICV.

Per això i per molt més, hem de tenir clar que l’única garantia que el Govern de la Generalitat dependrà de Catalunya i que es continuaran fent polítiques al servei de les classes populars del nostre país és que Esquerra Republicana formi part d’aquest govern, per a convertir-lo en un veritable Govern catalanista i d’esquerres.

Perquè nosaltres si que, realment, parlem amb fets i no amb paraules.