dijous, de març 15, 2007

3 mesos i mig

Aquest és el temps que fa que no actualitzo aquest bloc. Els que em coneixen de més a prop, saben que la feina s’ha complicat força en els darrers temps i que no he tingut gaire temps per dedicar-me a escriure alguna cosa amb un mínim sentit o, si més no, que mereixés la pena de ser publicat aquí, al meu espai, sense ser excessivament redundant amb el què escriuen tots els companys i companyes envers els temes d’actualitat política. Tot i això, m’ha donat molt de temps per a pensar i reflexionar al voltant de què és la política i què hi faig jo.

El 31 de gener d’enguany va fer 6 anys que milito oficialment a les JERC, tot i que des de mitjans de 2000 ja participava activament en les activitats i les reunions de la meva Secció Local, la de Sant Boi. Quan vaig començar a participar en les reunions i activitats de la Secció Local, sense encara ser-ne militant, va anar augmentant la meva il·lusió envers el projecte de l’esquerra independentista. Reunions en bars, fent grans plujes d’idees sobre possibles activitats que gairebé mai es realitzaven, encartellades amb nocturnitat i alguna que altra cervesa, ajudar a Esquerra Sant Boi a muntar el casal del carrer Lluís Castells, entre moltes altres historietes. El que sí que es va mantenir i es manté, al llarg del temps, és la il·lusió per aquest projecte polític. Una il·lusió que m'ha portat a perdre'm moltes coses de la meva vida personal, de la vida de la gent que m'envolta, fins al punt en què, amb "sort" vaig arribar a veure la meva àvia només quan ja s'estava apagant (un petó ben fort, iaia. Com tu vas fer fins al final, seguiré lluitant per allò que crec). De moltes de les coses que m'he perdut me'n penedeixo, però tinc la tranquilitat de saber que ho he fet per la il·lusió que em desperta veure aquest país plenament lliure, social i nacionalment parlant.

Tot i això, amb el pas del temps, i després de conéixer a molta gent amb maneres molt diferents de treballar, he donat voltes sobre una cosa; i és que la política es pot fer de moltes maneres, però no la pots fer només en base a la il·lusió, perquè mentre tu mantens la ingenuïtat amb la que vas entrar (basada en la idea del companyerisme, el treball en equip, en no abandonar el que tens al costat si té dificultats, etc.), hi ha gent que o no l’ha tingut mai o l’ha perdut en veure que pot arribar a ésser alguna cosa i fa el que pot per a arribar-hi. Gent que té una visió completament antagònica a la meva i que basa la seva estratègia personal en què qui més apreta, qui més molesta, millor se’n surt. Doncs...què voleu que us digui...QUE TINGUEU SORT.

Jo per la meva banda, em nego a entendre així la política, perquè jo vaig entrar aquí amb il·lusió i no permetré que ningú la violi d'aquesta manera, fent tot allò que per a mi no hauria de ser, obviant qui són els seus companys i companyes, i obsessionant-se amb arribar a un lloc determinat en el moment en què ha vist que era factible assolir-lo.

Sincerament, si això és la política (segur que hi ha molta gent que ho pensa, com segur que també n’hi ha que no), a mi no m’hi busqueu.


Salut, ètica, compromís (i il·lusió).

Etiquetes de comentaris: