divendres, d’agost 24, 2007

Tornem a casa!

(Foto de l'Escola Benviure, la meva escola!)


Doncs sí, senyores i senyors!

Després d'un anyet d'exili voluntàriament forçat (encara que sembli contradictori, és la millor manera de definir-ho) a la Vila de Sants, a partir del proper setembre tornaré a casa, a Sant Boi. Mai he volgut perdre ni he perdut la vinculació amb la meva ciutat, però està clar que residint a fora d'ella m'he perdut un munt de coses de la vida quotidiana i, per extensió, de la vida política.

De fet, gairebé les úniques coses que he viscut durant aquest darrer any han estat relacionades amb la política. Reunions, assemblees diverses, encartellades, actes de pre-campanya (que llarga va ser... xD) i campanya (semblava que no s'acabés mai), entre d'altres, han estat el que més m'ha lligat a Sant Boi. Però també hi he viscut bons moments, com sempre, amb els meus amics i amigues, amb la família (amb aquesta alguns de dolents, també, com la pèrdua dels avis) i amb la gent diversa que et pots trobar qualsevol dia a les terrassetes, places i carrers del poble. Perquè aquest és un dels encants que per a mi té Sant Boi: que tot i no ser prou petit com per ser un poble d'aquells que t'ofeguen i on tothom parla del què fas o deixes de fer, tampoc és una ciutat immensa on et pots passar dies caminant sense saludar a ningú. Per això, tot el que he viscut de manera més o menys intermitent i intensa en aquest darrer any és allò que tinc ganes de recuperar amb totes les forces.

Perquè, en el fons, a banda de començar un nou projecte de vida amb la Núria (a casa nostra, dels dos i de ningú més) el que més il·lusió em fa de tornar a Sant Boi és que és la meva ciutat i això per a mi no té preu. Poder viure-hi, gaudir-hi, patir-hi i, sobretot, treballar per a fer-la millor és el que més ganes tinc de fer.

Així doncs, des del setembre, totes i tots tindreu un lloc a la Ronda Sant Ramon, no on sempre he viscut, a casa dels pares, sinó a la vorera del davant. Aquesta serà, a partir d'ara casa meva i de la meva nina i, evidentment, casa de tots i totes vosaltres...Sense abusar, per això, eh!!! :)

Apali, doncs.

Salut, ètica i compromís!


PD: Als companys i companyes de Barcelona, només dir-vos que no patiu, que no em perdreu de vista tan fàcilment i que ens continuarem veient de dia...I algunes nits també, evidentment!

Etiquetes de comentaris: ,

14 Comments:

At 3:12 p. m., Blogger Jo Mateixa said...

Bentornat a casa xaval i benvinguda a la Núria, serem veïns a més de germans....ara que, la sal te la compres tu eh, no me la vinguis a buscar a altes hores de la nit XXDD

Us estimo molt als dos i estem molt contents de tenir-vos aprop de nou, un petonas inmens per tots dos!!!!!

 
At 9:15 p. m., Anonymous Anna said...

sort en aquesta nova etapa !

 
At 12:18 p. m., Anonymous Bàrbara said...

Enhorabona Miquel!
Entenc perfectament el que expliques sobre la teva ciutat, per a mi és exactament el mateix amb Viladecans.
Una abraçada!

 
At 4:22 p. m., Blogger Lluís said...

Doncs quan estreneu la queli ja avisareu i ens acoplem uns quants de mala manera :P

 
At 4:57 p. m., Blogger una més said...

Compte amb els oferiments! A veure si ens hi acoplarem nosaltres també... i mira que som quatre ;P

Espero que et vagi molt bé amb la Núria.

T'estimo.

 
At 2:37 p. m., Anonymous ferran said...

No et queixis gaire, que prou que t'havia aguantat l'enllaç! Ja hi tornes a ser, ok? Ah, i per la birra o l'esmorzar... fes un truc i quedem ;)

 
At 2:45 p. m., Blogger Miquel Salip said...

Gràcies a tots i totes per donar-nos ànims! La veritat és que tenim moltes ganes d'encetar ja aquesta nova etapa i que tot surti fantàstic.

Pérez, a tu no t'hi convidaré mai, tio!!! ;)

Carai, una més...en el teu perfil no hi surt el bloc i m'he hagut de trencar una mica el coco per a saber-ho...Jo també t'estimo,i ho saps!Podeu venir quan volgueu!

 
At 6:06 p. m., Blogger Teresa said...

Benvingut a casa " fill politic "
T´estimo molt, per cert digues a la Núria que arribar a 25 és fàcil

 
At 12:45 a. m., Blogger Lourdes said...

Ja era hora, noi! Moltíssima sort i un petonàs ben fort per als dos.

 
At 12:25 p. m., Anonymous Jesús said...

Miqui!!!

Me n'alegro moltíssim per tu i per la Núria...us ho dic de debó.

Aquest cop sembla que al "duel" Osona - Baix Llobregat ha marcat el Baix Llobregat...qui sap, potser jo marco algun dia el 2-0 o provoco el 1-1

Molta sort per tu i per la Núria i bentornat a la comarca!!!

 
At 2:34 p. m., Anonymous Xente said...

a ver si es verdad y se te ve un poco el pelo por aqui, que ya no te encuentro ni en el carrilet.

Saludos majo.

 
At 2:27 p. m., Blogger Antoni said...

No hi ha res com retrovar-se amb el que a un mes el representa. La seva terra, el seu poble, la seva gent.
Es possible que no visquis les mateixes coses, però si que estaràs respirant l'aire de la teva ciutat i vivint les sensacions que t'omplen.

Bon retorn.

(he arribat el teu bloc anant de bloc en bloc i no em puc estar de comentar, espero no et faci res)

 
At 10:14 a. m., Blogger mariettaa said...

mikalettt!
e trubat el teu blog :P
buenu... k algun dia d'akests ya
pujare a barna a decurar la MEVA
habitacio ¬¬ vale ?? =D
k per alguu sok la teuaa cunyada prefe xDxD
kuidemm a la nurietta eee petardu!
vaa k men voy!
petunets els dos
us estimuuuuu =)

 
At 1:58 p. m., Blogger Ignasi Bosch said...

Ei Miqui! Realment espero que tingueu molta sort tu i la Núria en aquesta nova etapa de la vostra vida i que sigueu molt feliços compartint les coses que la vida quotidiana dona.

Tot i així, m'empiparia molt perdre-us de vista, per tant, ja esteu socialitzan-vos a la capital o a Osona de tan en tan!

Salut i una abraçada!

PD: així que la Ronda de Sant Ramon eh? huhuhu... no saps l'error que has comés convidant-me! ;)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home