dimecres, de setembre 12, 2007

La Champions League?Seràs tu i els teus, maco!


Ahir, 11 de setembre, en una Diada Nacional marcada més que mai pel pes feixuc que ens comporta, als Països Catalans, seguir formant part de l’Estat espanyol (i francès), producte de les mancances en infrastructures patides en els darrers temps en pell pròpia per molts ciutadans i ciutadanes del nostre país; el “compañero Zapatero” es descantillava assegurant que Espanya s’ha situat a la “Champions League de les economies mundials” on, segons ell, “guanya més partits que ningú, marca més gols que ningú i n’encaixa menys que tots els altres”.

Què voleu que us digui. A mi aquest xiquet no m’ha generat mai confiança, i quan deixa anar coses d’aquestes a mig any de les eleccions en què s’hi juga el coll, com va fer amb la famosa promesa sobre l’Estatut (tots recordem allò de “aprobaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Cataluña”) encara menys.

A aquest home no hi ha ningú que se’l cregui, a hores d’ara, i menys si parlem d’economia. Perquè...l’economia espanyola va bé per a qui?Per als grans grups empresarials?Per als Bancs i Caixes?Per als constructors?Perquè....Jo no he notat ni un sol canvi en positiu a la meva vida econòmica més enllà que els lloguers dels pisos són terriblement més cars, que la gent del meu voltant que fa una hipoteca ha de deixar gairebé tot el sou per a retornar-la, que tot és cada cop més car i, en canvi, el sou només puja cada final d’any una misèria. A mi que m’expliquin que és això de la Champions League de l’economia perquè no ho puc entendre quan en aquest país hi ha milers de persones sense feina que no arriba ni a mitjans de mes.

D’altra banda, “compañero Zapatero”, si realment el nivell de l’economia espanyola és tan bo...podries estirar-te una mica i retornar, als Països Catalans, tot el que ens pertoca en inversions com a compensació per l’esforç fiscal que fem per “Solidaritat” amb els altres territoris de l’Estat. Podries fer que els trens de rodalies no fessin arribar cada dia tard a la feina a centenars de persones, podries fer que la nostra xarxa elèctrica no petés i deixés mig país sense llum, podries, en un acte de solidaritat extrema, rescatar tots els peatges que, com gairebé ningú més a tot l’Estat, paguem per poder gaudir d’unes autopistes que es col·lapsen cada dos per tres.

Si no estàs disposat a ser solidari, cosa que dubto força, i rescabalar tot el mal que ens fa formar part d’Espanya; com a mínim, deixa’ns marxar. Deixa’ns convocar un referèndum i fes que els teus no apel·lin a aquell article terrible de la Constitució que diu que l’exèrcit és el garant de l’indissoluble unitat de l’estat.

“Compañero Zapatero”: Deixa’ns decidir el nostre futur en llibertat. Si no vols fer-ho no pateixis. No tinguis remordiments de consciència. Ho farem igualment. Perquè cada cop som més els que estem farts de pertànyer a un estat que no ens respecta. Perquè cada cop som més els que sabem que formar part d’Espanya és un llast amb el qual no es pot sobreviure. Perquè cada cop som més els que volem ser persones lliures en un País lliure. Perquè en definitiva, la llibertat no es demana (ni a tu ni a ningú), sinó que s’exerceix.


Salut, ètica i compromís!

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

At 12:10 a. m., Blogger Jo Mateixa said...

Chapeau germà :-)

 
At 9:28 a. m., Anonymous Bàrbara said...

Molt bon post! Totalment d'acord!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home