dimarts, de novembre 13, 2007

Final d'etapa

Ja s’ha escrit molt, arreu de la blogsfera del jovent independentista, sobre el darrer Congrés Nacional de les JERC, celebrat el passat cap de setmana a Mataró, però tot i així, no em vull quedar sense fer-ho jo, i més després de tant temps (un altre cop, ja ho sé) sense actualitzar el bloc.

Vagi per endavant la meva felicitació a la nova direcció que vam escollir, encapçalada per en Gerard Coca, que de ben segur, amb l’ajuda de tota la militància, ens acostarà una miqueta més cap als nostres objectius com a organització política juvenil (assolir la majoria juvenil independentista) i com a País, (la Reunificació, la Independència i el Socialisme).

Però del que jo vull parlar respecte el cap de setmana és de quelcom molt personal. De tots els sentiments que han passat pel meu cap al llarg d’aquest cap de setmana i en aquests dos dies posteriors en els que he estat a casa.

La veritat és que des de feia ja força mesos, esperava que arribés aquest Congrés, principalment pel què significaria per mi, a nivell d’abandonar les meves responsabilitats tècniques com a Gerent al costat del millor Secretari d’Organització que han tingut mai les JERC, en Joan Almacellas. La seva constància, la seva dedicació, el seu saber fer davant de les situacions més adverses, els seus somriures (si, en Joan també somriu) i els seus cops a l’esquena, entre freds i secs, però que venint d’una persona com ell es reben amb una calidesa sorprenent; m’han ensenyat allò que ja sabia però que cal que algú et recordi de tan en quan: que la lluita per la Independència i el Socialisme la fem les persones, les que han vingut abans nostre, nosaltres mateixos i els que vindran amb posterioritat. Persones que vam entrar a militar amb una il·lusió que no podem deixar escapar mai i que tot el que va més enllà d’això, si no es tenen en compte els sentiments de les persones, les situacions que ens porten a fer o a pensar determinades coses, no ens portarà enlloc. Espero que totes les generacions de secretaris d’organització que el seguiran, començant pel que vam escollir el passat cap de setmana (felicitats, Dani) siguin conscients d’això i treballin tenint sempre en compte això. Els gudaris, els mujaidins, o els majares, com els hi vulguem dir, som persones que com tothom, tenim millors i pitjors moments, però que tot el que fem, ho fem amb la convicció de que és el millor per l’organització i pel País.

I si el millor secretari d’organització, a parer meu, ho ha estat per aquests motius, en Pere Aragonès també ha estat el millor Portaveu Nacional. Sempre ha sabut estar al costat de la militància, escoltant els problemes de cadascú de nosaltres, tant polítics com personals, per mirar de treure el millor de tothom. Probablement ha comès errors, com tothom en comet i més quan s’està al capdavant d’una organització tant gran i complexa com la nostra. Però sempre ha sabut escoltar els que li hem dit que probablement estava errat i, quan ens ha fet cas, ens ho ha agraït, i quan no ens n’ha fet, perquè sincerament estava convençut que estava fent el millor que podia fer, després ha sabut rectificar, demanar disculpes i assumir les responsabilitats dels seus actes.

A banda d’ells dos, a qui mai estaré prou agraït per totes les oportunitats que m’han donat, per tot el que m’han ensenyat i per estar al meu costat en els moments més difícils a nivell personal; hi ha d’altres secretaris nacionals que també han abandonat les seves responsabilitats en aquest Congrés i als quals vull agrair també moltes coses. Especialment a un d’ells, l’Arnau Albert. Amb ell vam passar (als inicis de ser Portaveu Regional i Alliberat territorial del Baix Llobregat, ara fa 4-5 anys) molts matins als diversos bars de la Universitat Autònoma arreglant el partit i el país, imaginant molts projectes que ens havien de portar més enllà, alguns dels quals es van acomplir i d’altres no, i compartint tot tipus de sensacions que teníem, tant polítiques com personals. Amb ell hem passat més de 4 anys junts a la Direcció Nacional de les JERC, primer com a Portaveu d’Osona i el Ripollès (i el Lluçanès també, d’acord...) i posteriorment com a Secretari de Formació. Amb ell (i juntament amb en Pere, en Joan i en Sergi) hem passat alguna que altra Diada de Mallorca fent el clàssic recorregut Mani-Concert-Es Pinzell-Insults amb els Maulets que ha estat prou divertit sempre. Amb ell hem passat moltes coses i moltes més que en passaran. Moltes gràcies per tot, Arnau.

Evidentment, també vull agrair a la resta de la Permanent sortint el fet que m’hagin permès treballar al seu costat, tot i no ser membre electe de la mateixa, demanant-me l’opinió en la majoria dels temes, debatent amb mi, i fent-me sentir un més entre tots ells.

Aquests sentiments són els que han passat pel meu cap aquests darrers 4 dies, així com molts d’altres. El fet de veure una organització forta, renovada, amb moltes cares noves, però alhora retrobant totes les cares conegudes del passat i el present m’omple de satisfacció i, malgrat els moments difícils que hagi pogut passar, estic convençut que aquests dos anys com a Gerent i els cinc anys que farà que sóc Portaveu Regional passaran a formar part dels millors anys de la meva vida.

En aquesta etapa que acaba ara (i que rematarem el 15 de desembre amb el Congrés Regional) he donat tot el que he pogut, i espero poder continuar fent-ho, al servei de les JERC i d’un País que vull veure, i sé que veuré, nacionalment lliure i socialment just.

VISCA LES JERC! VISCA LA TERRA!

Etiquetes de comentaris: ,

17 Comments:

At 4:44 p. m., Blogger David Guàrdia said...

Felicitats per la feina feta. D'una permanent sortint de la que, simbòlicament, també n'has format part. Ens veiem el 15 de desembre!

 
At 8:23 p. m., Anonymous Alexandre Figueres said...

Miki, sé que ets el primer però cal dir-ho: has estat el millor gerent que es podia tenir, i els que et succeeixin ho tindran molt difícil per superar-te.

Sempre has sigut la personificació de Seu Nacional, i bé, ets un currante, un gudari i una bona persona, i espero que et vagi molt bé en la nova etapa que comences.

 
At 8:52 p. m., Anonymous Anna said...

Moltes gràcies per la feina feta i per estar sempre disposat a donar un cop de mà als qui tot just ara comencem a agafar velocitat de creuer

molta sort,i una abraçada ben forta

 
At 9:19 p. m., Anonymous David Talavera said...

Jo també he tingut la sort de conéixer i treballar amb en Joan (sobretot quan els dos érem a Ponent) i penso igual que tu.
Felicitats i molta sort en les noves aventures.

 
At 9:25 p. m., Blogger Empar Crespo said...

Salip....
I del viatge a Eivissa?Mecague'n, tot i tindre un susto gran va ser molt molt xulo.
Com bé has dit la política està feta per les persones, i tu n'eres una. (pareix mentira que JO t'escriga açò!!!).
Apa, molts ànims i SALUT!

 
At 9:05 a. m., Anonymous Jesús said...

Miquel,
Si en Pere, també al meu parer ha estat el millor Portaveu Nacional de les JERC, tu, també al meu parer, has estat el millor Portaveu Regional del Baix Llobregat i l'Hospitalet. Recordo perfectament que el meu primer acte com a JERC fora de l'Hospitalet va ser per escollir-te Portaveu Regional al Congrés que vam celebrar a Sant Boi.
També, al meu parer, has estat el millor gerent de les JERC, bàsicament per dos motius: has estat el primer i només ho podies fer d'aquesta manera venint del Baix Llobregat, terra de currantes i, com diria l'Anna, gent de pedra picada...
Això si, el teu post tenia un "to" a comiat, res de res nano, ho sento molt per tu, però jo SI que em jubilo aviat però tu encara tens molts anys de lluita a les JERC, per tant res de res d'utilitzar aquest to apagat, suposo que pels sentiments creuats de dos anys de feina, i angoixes, que han aparegut aquests dies...
Però bé, toca seguint treballant, des de Sant Boi i des de la comarca...

 
At 8:08 p. m., Anonymous Gemma said...

Miquel, el to de comiat em fa patir...has tancat una etapa (com molta altra gent), pero quan es tanca una porta aviat s'en obre una altra. Aixó no ha fet res més que començar! No parlare de les teves qualitats com a Gerent de les JERC ni les de militant...prou saps el que en penso; peró gracies per dir que la politica la fan les persones..i que darrera de tot hi ha les persones! Tan de bo tots ens ho recordessim de tant en tant. I tan de bo totes les persones fossin com tu! Segur que tot seria més fàcil!
Només desitjar-te molta sort..i ja saps que continuarem (si, si continuarem en plural) caminant junts i passant-les de tots colors!
Un petó molt dolç i una abraçada,
Gemma

 
At 7:01 p. m., Anonymous Anònim said...

N´Estic ogullós de tu i d´aquesta generació compromesa i lleial amb els seus ideals i compayns/es...
Benvingut el teu stboi natal.

Enric.

 
At 10:08 p. m., Blogger Lluís said...

(Disculpa els accents i les ces trencades; escric des d'un teclat escoces).

Si el valor de les persones dins les organitzacions es mesures pel nombre d'elogis que reben, t'asseguro que cotitzaries molt a l'alsa. I els elogis mai son gratuits. Fa poc que ens coneixem pero ja he tingut oportunitat de comprovar que tens dues virtuts que es dificil que es donin en una mateixa persona: capacitat de dirigir, capacitat de pencar, i capacitat de sumar. Gracies per tot, doncs!

 
At 11:33 p. m., Blogger Joarló said...

Ei, Miquel, jo ara pensava com t'havia d'escriure aquest comentari. Si amb to més cordial o amb un de més sentimental -o pilota-. Bé, i jo què sé. La qüestió és que agraesc la manera com em vares rebre quan vaig anar per primera vegada a la seu de les JERC. Ets una mostra de l'amabilitat de la qual estic tan orgullós de pertànyer a aquesta organització. Puc dir que les JERC, si en alguna cosa són socialistes de veritat, és en el tracte amb la militància, cosa per la qual vos felicit a tots.

Després d'aquesta parrafada infumable -parlant de fumar, el nivell de tabaquisme de les JERC és brutal-, desitjar-te sort i salut!

 
At 9:04 p. m., Blogger Jo Mateixa said...

Que la nova etapa que ara començes sigui més planera, menys estresants i més fructifera a tots els nivells que la que deixes enrere.

Collons nen, et fas gran eh!!!!!

Un petonas ben gran carinyu!!!!

 
At 6:45 p. m., Blogger Ignasi Bosch said...

Miki, qué ès tan piloteig? però si ara ja no et cal! xD

hehe, conyes a part dir-te un parell de coses sobre el teu escrit: que és molt llarg (:P) i que té un to de comiat que no et toca, a pesar de les canes que t'hagin sortit encara et queda molta feina a fer pel país i pel partit i pobre de tu que no et vegi en les futures convocatòries nacionals i dates senyalades, perquè et vindré a buscar a Sant Boi i t'arrossegarè fins on faci falta (tot i que si no puges a Perpinyà t'ho perdonaré xD).

Res més, una abraçada ben forta del teu germanet petit!

PD: com ho tenim aquesta setmana per fer un sopar? ;)

 
At 11:59 a. m., Blogger Carles said...

Poca cosa puc afegir al que han dit la resta. Que de adeu res. Encara queda molta feina a fer i les JERC no ens podem permetre el luxe de perdre abans d'hora a una gran persona com tú, ni per la bona feina que aportes a la organització, ni per la teva qualitat com a persona.

I com diria la cançò d'Obrint Pas (que raro aquest grup no? xD) a seguir lluitant, creant, construint.

Una abraçada mestre i molta sort en la nova etapa!

 
At 11:40 a. m., Blogger Sandra Arolas i Farré said...

Miki!

no és que hagis estat el millor gerent, és que jo quan sigui gran, vull ser com tu!

Petonassos mil!

 
At 12:22 a. m., Blogger Pau said...

Salip!!

M'ha agradat molt el text, de debò! Com molts han dit, jo també crec que has estat un molt bon gerent, però sobretot una molt bona persona, a la qual sempre podies saludar, parlar, comentar...

T'haig de dir que em vas fer més lleugera aquella "coseta" que tenia els primers dies de baixar a Seu Nacional amb els alliberats, i que sempre agrairé el teu interès i el teu suport per tots els que passàvem per allà.

Salut!

Pau.

 
At 6:44 p. m., Anonymous Carles Caballero said...

Ep Miki, sempre ens quedarà Kandahar.

http://www.hotelkandahar.ad/

 
At 8:29 a. m., Anonymous Anònim said...

La veritat Miki és que no et conec gaire, però sembles una persona super responsable, treballador i bona persona que et preocupes pels altres i sobretot pel país ( cosa que avui en dia costa de trobar ) . Per tant, pensa que la vida son etapes i que segur que cada etapa que passes ho has fet i ho faràs tant o més bé del què et propososes.

Montse

Per tant, endavant les dagues i no canviis mai!! Ets un dels millors!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home